Com bé sabeu, la BioMARató és una competició amistosa que té per objectiu censar la biodiversitat marina a partir de fotografies fetes per la ciutadania. Només el fet de contribuir a la ciència amb les nostres fotografies ja és molt satisfactori per a moltes persones com nosaltres, oi que sí? Ens agrada anar a l’aigua a gaudir i saber que alhora podem contribuir perquè se sàpiga més del que estem veient i ajudar al món de la recerca en biodiversitat.
Aquesta ciència s’utilitza en una gran varietat de camps d’investigació, amb la majoria de les publicacions concentrades en biologia i conservació. Les dades obtingudes gràcies a la contribució de totes les persones participants són fetes servir per investigadors i investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i d’altres llocs del món, per conèixer més sobre el nostre planeta. Com et pots imaginar, la comunitat científica no tindria prou recursos econòmics ni personals per a poder obtenir tantes dades, així que la vostra contribució és essencial. Les observacions obtingudes en projectes de ciència ciutadana com la BioMARató contribueixen alhora als Objectius de Desenvolupament Sostenible de la UNESCO, una sèrie d’objectius universals i integradors que aborden diferents temàtiques, entre elles la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del planeta. Aquests objectius han de ser el guió per a les Nacions Unides a l’hora d’implementar la seva agenda d’accions d’aquí al 2030. Per això és important tota la informació que es pugui aportar sobre la nostra biodiversitat marina i costanera, per tal de tenir prou dades per plantejar accions en favor de la seva protecció.
Però, un cop has registrat les teves observacions, et preguntes: com es processen i interpreten aquestes dades? Quan registres una observació a MINKA —ja sigui d’una espècie de flora o fauna—, aquesta informació passa per diferents fases. En primer lloc, s’assegura la qualitat de les dades. Això implica que experts revisen la identificació d’espècies per validar que és correcta.
Patrons i canvis en la biodiversitat
Un cop validada, la dada es classifica en funció de la seva ubicació geogràfica i la data. Aquestes dades es comparen amb altres registres per detectar patrons i canvis en la biodiversitat. Per exemple, pot revelar si una espècie s’està expandint o retraient en determinades zones o si s’han produït alteracions per factors com el canvi climàtic o la contaminació. Un exemple és l’alga invasora Caulerpa cylindracea, que poc a poc s’ha anat detectant en noves zones.
Foto: xasalva, MINKA
Els mapes també ens donen molta informació sobre la distribució de les espècies. Per exemple, si ens fixem en el fadrí Thalassoma pavo, que és una de les espècies més observades durant aquesta Biomarató 2024. Si mirem les observacions a través de l’any, creieu que aquesta corba del gràfic es deu al fet que el fadrí només ensenya el cap a l’estiu, i s’amaga a l’hivern? O creieu que es deu al fet que vosaltres, com a persones voluntàries, només feu fotografies a l’estiu perquè teniu fred a l’hivern? Us deixem que ho endevineu.
Foto: josepdegea, MINKA)
Afectació del canvi climàtic
Les onades de calor de llarga durada són un dels efectes més preocupants del canvi climàtic, i tenen un impacte devastador sobre les colònies de coralls al Mediterrani, especialment espècies com Eunicella singularis i la Paramuricea clavata. Aquestes espècies juguen un paper vital en la biodiversitat marina, ja que creen hàbitats tridimensionals on moltes altres espècies marines troben refugi i aliment.
Mitjançant MINKA, els usuaris poden documentar l’estat de les colònies de Eunicella singularis i Paramuricea clavata abans, durant i després de les onades de calor. Això permet als investigadors observar com canvien les colònies amb el pas del temps i quins factors influeixen en la seva resistència o vulnerabilitat. Les dades obtingudes sobre la salut d’aquests coralls es poden comparar amb les condicions ambientals, com la temperatura de l’aigua, per entendre millor la relació entre l’estrès tèrmic i la mortalitat dels coralls.
Foto: carlos88, MINKA
Les dades recopilades a través de MINKA tenen un valor enorme per a la investigació a llarg termini. Els científics poden utilitzar-les per detectar tendències, estudiar comportaments d’espècies i crear models predictius sobre com evolucionarà la biodiversitat en el futur. Així, les teves aportacions com a ciutadà no només tenen un impacte immediat, sinó que també contribueixen a projectes a gran escala que poden influir en la presa de decisions sobre la conservació d’espècies i hàbitats.
Formar part de la comunitat MINKA és molt més que prendre fotografies o registrar observacions. És convertir-se en una peça clau per a la ciència, ajudant a transformar les dades en informació que pot guiar polítiques ambientals i accions concretes. Si vols aportar el teu gra de sorra en la protecció del medi ambient i convertir-te en científic per un dia, la participació en projectes de ciència ciutadana com els de MINKA és el camí perfecte per fer-ho!
Autoria de l’article: Judith Camps Castella (Plàncton, Divulgació i Serveis Marins).