Els peixos són animals que es mouen molt ràpid a l’aigua. De vegades, saber quina espècie són és difícil mentre fas esnòrquel o busseig és més complicat del que sembla. Aquesta petita guia t’ajudarà a reconèixer les espècies més comunes de peixos a Catalunya. El mar Mediterrani és un autèntic paradís per als amants del busseig i la vida marina. Acull una gran quantitat d’espècies endèmiques i una gran varietat de peixos. En aquest post aprendre a identificar algunes de les espècies més emblemàtiques i en quines es poden confondre. Estàs preparat o preparada per començar a identificar tots els peixos que et trobis?
La BioMARató ha ajudat molt a tots i totes, ja que segurament si alguna espècie no sabíeu quina era, algun investigador/a l’ha identificat per vosaltres. Això és un avenç significatiu en la contribució del món científic al món divulgatiu, ja que no tenim per què saber totes les espècies que existeixen i com diferenciar-les entre elles.
Peixos del gènere Diplodus
Un dels peixos més coneguts és la variada (Diplodus vulgaris). La principal característica d’aquesta espècie és la banda negra vertical entre el cos i l’inici del cap, i similar a la part final del cos. És d’un color platejat-blau. L’esparrall (Diplodus annularis) té el cos ovalat i molt pla, té la taca negra a la cua i les seves aletes són grogues.
El sarg imperial (Diplodus cervinus) és una espècie bastant inconfusible. Es caracteritza per tenir aquestes bandes verticals grosses i negres ben marcades. També té una taca negra sobre els ulls. El sarg imperial és el més gros de tots i pot arribar a fer 60 cm de longitud i pesar fins a 5 kg. Amb l’únic que es podria confondre és amb el Diplodus puntazzo, la morruda. Aquesta, les bandes verticals no són tan marcades i consta també d’una taca negra abans de la cua què l’altra no la té, ja que forma part d’una banda general.
Un dels trucs per identificar peixos és no confondre l’esparrall amb l’oblada! L’oblada (Oblada melanura) no té res de groc i sol ser més allargada. La veritat és que baix l’aigua si passa de pressa us podeu confondre, però si esteu una estona observant, segur que trobeu diferències.
Trucs per identificar peixos del gènere Symphodus
L’espatarc (Symphodus tinca) és un peix amb el cos allargat., el cap afilat i un morro punxegut. El color predominant és marró o verdós amb línies roges i una cua de color blau. Com a curiositat, arriba a la maduresa sexual al cap de 2 anys i pot arribar a viure 15. A més, si mai veieu que es posen de forma vertical mentre van nedant és perquè estan esperant que algun tord (Symphodus melanocercus) els desparasiti. En aquesta espècie hi ha hermafroditisme proterogínia.
I això que vol dir? Doncs que els peixos que neixen femelles es poden transformar en mascles sota determinades condicions. Aquesta espècie es pot confondre amb el roqueret (Simphodus ocellatus), però si us fixeu bé veureu que la cua no és blava sinó més aviat groga. A més, no tenen tan marcades les línies roges al cos.
El tord cendrós té el cos ovalat i sol tenir poca longitud. El color predominant del cos és marró i la zona de l’abdomen és blanc. Les escames són bastant grans. Els mascles poden tenir tonalitats daurades a la zona de la gola. Se sol trobar en zones de Posidonia oceanica, entre roques o en badies tancades. La seva dieta es basa principalment en invertebrats com crustacis i mol·luscs. Pot arribar a viure fins a 6 anys. Es podria confondre amb la planxeta (Symphodus roissali) però aquest encara té una coloració similar, té una sèrie de línies horitzontals al cos que el caracteritzen.
L’orada, la reina del Mediterrani
El cos de l’orada és comprimit amb petites escames que li confereixen una tonalitat entre grisa i blavosa. Té una taca molt característica a la part frontal del rostre. La seva mida pot arribar als 70 cm de longitud i un pes entre 5-8 kg. S’alimenta principalment de curs, crustacis i mol·luscs bivalves. Per menjar aquests organismes té unes dents que li permeten tritura les preses. Amb la seva cua pot desenterrar bivalves de la sorra o del fang. Encara que també es pot alimentar d’algues i Posidònia.

Sparus aurata
Aquesta espècie es podria confondre amb Dentex. Encara així, si us fixeu no té cap taca negra a la zona frontal. El cos és similar, majoritàriament platejat i la zona de la boca és extensa i gran.

Dentex
Els peixos són peces essencials que tenen un paper protagonista, contribuint de diferents formes a la salut i vitalitat dels nostres oceans. Per això és tan important tenir un seguiment d’aquestes espècies i poblacions. Amb la vostra ajuda, cada dia la plataforma MINKA i la biomarató consta de més observacions molt útils per als investigadors.
Per què és important identificar peixos amb la ciència ciutadana?
- El seguiment dels ecosistemes: els peixos són indicadors clau de la salut d’aquest com hem comentat.
- Biodiversitat: ens ajuda a contribuir a la recopilació de dades sobre la biodiversitat, el nombre d’espècies que podem trobar que després ens ajuda a crear plans de gestió i conservació d’aquests.
- Invasions: no podem oblidar que hi ha peixos invasors al Mediterrani, i la participació dels voluntaris i voluntàries com vosaltres ajuda a traçar les rutes d’aquestes espècies que desplacen les nostres.
- Accés i comprendre diferents zones: els investigadors no poden estar a tot arreu i hi ha zones que no es coneixen. Gràcies a la vostra ajuda es poden tenir dades en àrees difícils d’arribar o que desconeixem.
Amb tot això, us animem a continuar contribuint a la BioMARató per ajudar a la recopilació de dades de totes les espècies del mar Mediterrani. A què esperes a identificar totes les espècies de peixos possibles? És com quan érem menuts i col·leccionàvem cromos, doncs ara es tracta de col·leccionar imatges de tot el catàleg de peixos possibles que es troben a les nostres aigües.

Judith Camps Castella
Oceanògrafa i estudiant de doctorat en Biodiversitat a la Universitat de Barcelona (UB) enfocat en l'estudi de coralls. A més, oficialment reconeguda per la Unió Europea com Young Ocean Advocate.