[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ admin_label=\u00bbsection\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row admin_label=\u00bbrow\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Els equinoderms no es mouen com nosaltres; no utilitzen ossos i palanques musculars convencionals. En lloc d’aix\u00f2, s\u00f3n enginyers hidr\u00e0ulics amb un m\u00e8tode de transport \u00fanic al regne animal.<\/p>\n
Aquests animals posseeixen un sistema vascular aq\u00fc\u00edfer, una xarxa interna de canals plens de l\u00edquid que utilitzen per despla\u00e7ar-se, alimentar-se i fins i tot respirar. Aquest sistema es connecta amb el mar a trav\u00e9s de la madreporita<\/em>, una placa porosa que funciona com una v\u00e0lvula de pressi\u00f3 i un filtre d’aigua, mantenint l’equilibri necessari perqu\u00e8 tot l’aparell funcioni correctament.<\/p>\n El despla\u00e7ament de la majoria d\u2019equinoderms es produeix mitjan\u00e7ant centenars de peus ambulacrals. Aquestes estructures funcionen com petites ventoses que es projecten en la direcci\u00f3 del moviment gr\u00e0cies a la pressi\u00f3 de l\u2019aigua. Segueixen un cicle de passes molt prec\u00eds: el peu es projecta, s’adhereix al substrat, els seus m\u00fasculs es contrauen per estirar el cos de l’animal cap endavant i, finalment, es desenganxa per tornar a comen\u00e7ar.<\/p>\n Un dels seus secrets millor guardats \u00e9s el teixit connectiu mutable (o catch connective tissue<\/em>). Aquest teixit t\u00e9 la propietat \u00fanica de canviar la seva rigidesa de tou a r\u00edgid en segons sota control nervi\u00f3s. Aix\u00f2 permet, per exemple, que una estrella de mar bloquegi els seus bra\u00e7os en una posici\u00f3 determinada per obrir una closca o resistir el corrent sense gastar gaireb\u00e9 gens d’energia muscular. Es tracta d\u2019un sistema de bloqueig autom\u00e0tic que estalvia energia de forma massiva.<\/p>\n Aquesta sofisticada enginyeria biol\u00f2gica ha servit de model per a la tecnologia humana. El sistema de locomoci\u00f3 i l’adhesi\u00f3 dels equinoderms s’utilitzen per dissenyar robots escaladors i pinces industrials bioinspirades. S’han creat fins i tot prototips de robots tous que imiten el moviment de les estrelles de mar amb actuadors pneum\u00e0tics per moure’s per superf\u00edcies humides i irregulars, obrint la porta a noves aplicacions en cirurgia i exploraci\u00f3 submarina.<\/p>\n Molts equinoderms tenen visi\u00f3 extraocular; \u00e9s a dir, poden \u00abveure\u00bb o detectar canvis de llum a trav\u00e9s de tota la seva pell. Aix\u00f2 \u00e9s possible gr\u00e0cies a un gran arsenal de prote\u00efnes lum\u00edniques (opsines), una de les diversitats m\u00e9s grans de tot el regne animal.<\/p>\n S’ha descobert que els eri\u00e7ons de mar, per exemple, utilitzen els seus peus ambulacrals com a \u00f2rgans fotosensibles, convertint el seu sistema de despla\u00e7ament en una mena d’ull gegant i col\u00b7lectiu.<\/p>\n En els lliris de mar, aquests receptors es concentren en els nervis de les ranures on capturen l’aliment. Els seus receptors estan \u00absintonitzats\u00bb per detectar la llum blava i verda, que \u00e9s la que millor viatja sota l’aigua.<\/p>\n La majoria d\u2019estrelles de mar tenen un ocel (un ull simple) a la punta de cada bra\u00e7. Tot i la seva simplicitat aparent, s’ha demostrat que algunes esp\u00e8cies, com l’estrella \u00abcorona d’espines\u00bb, no nom\u00e9s detecten llum, sin\u00f3 que poden formar imatges reals per recon\u00e8ixer estructures com els esculls de corall.<\/p>\n Certes ofiures presenten milers de receptors de llum distribu\u00efts pels porus del seu esquelet de calcita. La clau de la seva visi\u00f3 espacial \u00e9s el moviment f\u00edsic dels cromat\u00f2fors (c\u00e8l\u00b7lules de pigment), que durant el dia s’expandeixen per actuar com una reixa o filtre solar. Aquest pigment tamisa la llum que arriba als receptors interns, limitant l’angle d’entrada i permetent a l’animal \u00abenfocar\u00bb millor per detectar ombres o refugis amb una precisi\u00f3 sorprenent. A la nit, quan els cromat\u00f2fors es contrauen, l’animal perd aquesta resoluci\u00f3 espacial, per\u00f2 guanya sensibilitat lum\u00ednica.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/biomarato.org\/catalunya\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2026\/10\/Equinoderms_03.png\u00bb alt=\u00bbEstrella amb potes brunes. Foto de martanp a Minka. CC BY NC\u00bb title_text=\u00bbEstrella amb potes brunes\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Foto<\/a> de martanp a Minka. CC BY NC<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Evidentment, tampoc tenen nas; per\u00f2 aix\u00f2 no impedeix que tinguin una sensibilitat qu\u00edmica extrema i s\u00f3n capa\u00e7os de detectar concentracions de menjar min\u00fascules mitjan\u00e7ant receptors repartits per tota la pell. Per\u00f2 l’olfacte tamb\u00e9 serveix per sobreviure: s’ha documentat que algunes estrelles de mar entren en un estat de p\u00e0nic absolut nom\u00e9s d’olorar un depredador invisible, iniciant una fugida fren\u00e8tica molt abans que l’enemic estigui a la seva vista.<\/p>\n Moltes estrelles de mar tenen una manera d\u2019alimentar-se que sembla treta d’una pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Tenen un est\u00f3mac dividit en dues seccions: l’est\u00f3mac card\u00edac i l’est\u00f3mac pil\u00f2ric. Quan troben una presa, com un mol\u00b7lusc o un corall, s\u00f3n capaces de projectar la secci\u00f3 card\u00edaca directament fora del cos a trav\u00e9s de la boca. Aquest proc\u00e9s, anomenat eversi\u00f3, els permet secretar enzims digestius potents sobre la v\u00edctima per comen\u00e7ar a liquar-la de forma externa. Un cop l’aliment est\u00e0 parcialment digerit, l’est\u00f3mac torna a l’interior i els nutrients passen a la secci\u00f3 pil\u00f2rica, des d’on es distribueixen cap a les gl\u00e0ndules digestives de cada bra\u00e7 per completar el proc\u00e9s.<\/p>\n Els cogombres de mar s’emporten el premi a l’\u00fas m\u00e9s creatiu de la seva anatomia posterior. Per comen\u00e7ar, respiren per l’anus, bombant aigua cap a unes estructures ramificades internes anomenades \u00abarbres respiratoris\u00bb que extreuen l’oxigen. Per\u00f2 la cosa no acaba aqu\u00ed: algunes esp\u00e8cies tropicals utilitzen aquest mateix orifici com a can\u00f3 defensiu, llan\u00e7ant els t\u00fabuls de Cuvier: uns filaments blancs, t\u00f2xics i incre\u00efblement enganxosos que s’emboliquen al voltant del depredador per immobilitzar-lo.<\/p>\n Si mires de molt a prop la pell d’una estrella o d’un eri\u00e7\u00f3, veur\u00e0s milers de petites estructures anomenades pedicel\u00b7laris. S\u00f3n pinces microsc\u00f2piques amb vida pr\u00f2pia que l’animal fa servir per a dues funcions vitals: defensar-se d’organismes petits que intenten instal\u00b7lar-se sobre seu i mantenir el seu cos lliure de brut\u00edcia i par\u00e0sits.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/biomarato.org\/catalunya\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2026\/10\/Equinoderms_04.png\u00bb alt=\u00bbGarota de Roca. Foto de tziardiving a Minka. CC BY.\u00bb title_text=\u00bbGarota de Roca\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Foto<\/a> de tziardiving a Minka. CC BY. <\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Tot i el seu aspecte senzill, els equinoderms (especialment els cogombres de mar) juguen un paper absolutament vital en la salut dels nostres oceans. Lluny de ser nom\u00e9s \u00abneteja-fons\u00bb, s\u00f3n peces clau en la lluita contra la crisi clim\u00e0tica.<\/p>\n Els cogombres de mar actuen com a embornals de carboni. En digerir els sediments, excreten carbonat c\u00e0lcul i augmenten el pH de l’aigua al seu voltant, un proc\u00e9s que serveix com a ant\u00eddot contra l’acidificaci\u00f3 de l’oce\u00e0 i ajuda a protegir la salut dels esculls de corall. A m\u00e9s, s\u00f3n recicladors nocturns incansables: s’estima que gaireb\u00e9 el 50% de la dissoluci\u00f3 de carbonat c\u00e0lcic que es produeix de nit als esculls de corall \u00e9s fruit de la seva activitat digestiva. En ecosistemes com els manglars, a m\u00e9s actuen com a bioturbadors, removent els sediments i alliberant nutrients essencials per al creixement dels arbres.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/biomarato.org\/catalunya\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2026\/10\/Equinoderms_05.png\u00bb alt=\u00bbPixota terrosa. Foto de yespi a Minka. CC BY NC\u00bb title_text=\u00bbPixota terrosa\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Foto<\/a> de yespi a Minka. CC BY NC<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Per\u00f2 no tot s\u00f3n bones not\u00edcies. El canvi clim\u00e0tic tamb\u00e9 els afecta directament. Com que depenen de la difer\u00e8ncia de pressi\u00f3 amb l’aigua exterior per expulsar el CO2 del seu cos, l’acidificaci\u00f3 dels oceans els provoca una acidosi interna greu. No poden \u00abrespirar\u00bb el gas cap a fora f\u00e0cilment, cosa que posa en perill la seva superviv\u00e8ncia i, de retruc, tota la cadena ecol\u00f2gica que en dep\u00e8n. Per frenar el declivi de les esp\u00e8cies comercials (molt valorades en la gastronomia oriental), s’ha impulsat l’holoturicultura (aq\u00fcicultura de cogombres de mar) en corrals marins a llocs com Madagascar.<\/p>\n Els equinoderms potser ens ajudaran a salvar vides humanes de la manera m\u00e9s inesperada. El col\u00b7lagen extret de les membranes dels eri\u00e7ons de mar i altres equinoderms \u00e9s altament compatible amb el cos hum\u00e0. Actualment, s’estudia per crear matrius biom\u00e8diques que es podran fer servir en persones per a diferents finalitats.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Enginyeria hidr\u00e0ulica Els equinoderms no es mouen com nosaltres; no utilitzen ossos i palanques musculars convencionals. En lloc d’aix\u00f2, s\u00f3n enginyers hidr\u00e0ulics amb un m\u00e8tode de transport \u00fanic al regne animal. Aquests animals posseeixen un sistema vascular aq\u00fc\u00edfer, una xarxa interna de canals plens de l\u00edquid que utilitzen per despla\u00e7ar-se, alimentar-se i fins i tot respirar. Aquest sistema es connecta amb el mar a trav\u00e9s de la madreporita, una placa porosa que funciona com una v\u00e0lvula de pressi\u00f3 i un filtre d’aigua, mantenint l’equilibri necessari perqu\u00e8 tot l’aparell funcioni correctament. El despla\u00e7ament de la majoria d\u2019equinoderms es produeix mitjan\u00e7ant centenars de peus ambulacrals. Aquestes estructures funcionen com petites ventoses que es projecten en la direcci\u00f3 del moviment gr\u00e0cies a la pressi\u00f3 de l\u2019aigua. Segueixen un cicle de passes molt prec\u00eds: el peu es projecta, s’adhereix al substrat, els seus m\u00fasculs es contrauen per estirar el cos de l’animal cap endavant i, finalment, es desenganxa per tornar a comen\u00e7ar. Un dels seus secrets millor guardats \u00e9s el teixit connectiu mutable (o catch connective tissue). Aquest teixit t\u00e9 la propietat \u00fanica de canviar la seva rigidesa de tou a r\u00edgid en segons sota control nervi\u00f3s. Aix\u00f2 permet, per exemple, que una estrella […]<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":1539,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-1532","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\nVeure-hi i olorar per la pell<\/h2>\n
De deb\u00f2? M\u00e9s sorpreses<\/h2>\n
Molt m\u00e9s que curiositats: Guardians del planeta i aliats de la medicina<\/h2>\n
Bibliografia i Fonts d’Informaci\u00f3<\/h2>\n
\n