Posidònia: per què és tan important per a la Mediterrània?

La posidònia (Posidonia oceanica) és una planta endèmica de la Mediterrània que forma praderies submarines essencials per a la biodiversitat, la protecció del litoral i l’emmagatzematge de carboni. Es tracta d’una de les espècies més curioses i importants de la Mediterrània. En aquesta entrada compartim algunes dades i curiositats d’aquesta planta marina.

Foto de posidònia: Josep Tristan (CRIS), jotrimo, MINKA CC BY

Foto: Josep Tristan (CRIS), jotrimo, MINKA CC BY

La posidònia: un dels éssers vius més longeus del planeta?

La posidònia és una planta. Com a tal, es pot reproduir sexualment, mitjançant la pol·linització. Però la seva principal via de creixement és el creixement clonal o asexual. Gràcies a aquest creixement, hi ha individus que poden estendre’s desenes, centenars i milers de metres! De fet, s’han trobat clons que abasten 15 quilòmetres de distància!

Les posidònies creixen de manera molt lenta: pocs centímetres a l’any. Les més ràpides poden créixer uns 6 cm cada any.

Ara, si unim les dues dades (la seva enorme extensió i el seu lent creixement), podem imaginar-nos que els individus més gegantins, han estat anys i anys vius, creixent. Potser estem davant d’un dels éssers vius més longeus de la Terra. Algunes estimacions diuen que hi ha exemplars amb 100.000 anys!

Pel que fa a la profunditat a què pot viure, la Posidònia pot arribar a viure, en aigües molt transparents, a fins a 40 metres de profunditat.

El seu impacte en el mar… i més enllà

La Posidònia és una espècie amb un pes específic molt rellevant dins la Mediterrània. Pel que fa només a la biodiversitat, a les seves praderies hi poden viure fins a gairebé 1.000 espècies d’animals i plantes diferents.

Però el seu efecte és molt més profund. Literalment. Les arrels de la posidònia enforteixen el sòl marítim i redueixen la seva erosió.

I, a més, la Posidònia influeix sobre l’onatge del mar. Per exemple, l’acumulació de les fulles mortes de posidònia, redueixen l’energia de les onades a la costa i contribueix a la seva protecció.

La seva influència pot ser visible a la superfície del mar. La posidònia pot formar unes estructures anomenades matte, formades per restes de posidònia, les arrels i rizomes de posidònies vives i diferents sediments, que poden créixer verticalment desenes de metres. Poden arribar a formar veritables esculls (quan les fulles emergeixen per fora de l’aigua), únics al món.

Efecte sobre la vida, sobre el llit marí i sobre les dinàmiques aquàtiques… alguna cosa més? Sí, també té un paper molt destacat en els gasos. Les praderies de posidònia poden generar fins a 20 litres d’oxigen per metre quadrat cada dia. Són una de les principals fonts d’oxigenació del Mediterrani.

De manera relacionada amb l’anterior, té una gran capacitat de capturar CO₂. Pot arribar a capturar uns 84 grams de carboni per metre quadrat cada any. Alguns estudis la situen com l’espècie de planta marina més eficient en l’emmagatzematge de carboni.

De la terra al mar: l’origen d’una planta que va conviure amb els dinosaures

El seu origen evolutiu sembla que es remunta a fa entre 140 i 65 milions d’anys, a l’era Mesozoica, l’anomenada «era dels dinosaures». És a dir, les primeres plantes que ja es poden considerar posidònies van conviure amb els dinosaures i amb els rèptils marins que poblaven els mars i oceans d’aquelles èpoques.

Els seus avantpassats evolutius eren plantes terrestres. Durant la seva història evolutiva van adquirir adaptacions per tolerar la salinitat i poder fer la pol·linització sota l’aigua. Aquest «retorn al mar» s’ha donat també entre els mamífers (balenes, dofins, belugues, foques, etc…) i altres grups d’éssers vius (iguanes marines…).

Una espècie amenaçada

La posidònia és sensible a la contaminació i a altres impactes. L’estat de les seves praderies s’utilitza com indicador de la qualitat ecològica de les aigües costaneres.

Malauradament, els darrers 50 anys hem perdut entre un 10 i un 30% de l’extensió de la posidònia, per causa directa de l’activitat humana.

Entre les principals amenaces hi ha el fondeig d’embarcacions sobre les praderies, la contaminació, les obres al litoral, l’augment de la temperatura del mar i la degradació dels hàbitats costaners.

Com la ciència ciutadana pot ajudar a protegir la posidònia?

Conèixer on es conserven les praderies de posidònia és fonamental per protegir-les. Durant la BioMARató, les observacions de la ciutadania contribueixen a millorar el coneixement sobre la seva distribució, estat de conservació i fenologia o cicle vital. Per exemple, durant l’edició de la BioMARató 2025 es va poder documentar la floració primerenca a principis de setembre (mireu la fotografia).

A més, diverses comunitats de MINKA documenten l’estat i biodiversitat associada a les praderies de la costa catalana; Oceánicos en fa seguiment des d’Hospitalet de l’infant fins a Calafell, i el CEM i FECDAS col·laboren per al seguiment a Vilanova i la Geltrú. Més de 300 persones han contribuït a realitzar gairebé 5.000 observacions. Aquestes dades aporten coneixement útil per a la recerca i la conservació de les praderies de Posidonia oceanica.

Fotografia de la floració primerenca de la Posidònia. Per Enric Badosa

Floració primerenca de la Posidònia. MINKA – Enric Badosa CC BY NC